La leishmaniosis

22-12-08

La Leishmaniosis és una malaltia parasitaria que afecta als gossos i és transmesa per un tipus determinat de mosquit (Phlebotomus). Les femelles del mosquit poden picar a un animal malalt i prendre el protozoo (gènere Leishmania) juntament amb la sang succionada, aquests paràsits canvien de morfologia en el seu interior, adquirint la forma infectiva en uns dies.

Posteriorment, si aquest mosquit pica a un animal sa pot transmetre-li la malaltia. Ha de quedar molt clar que no hi ha possibilitat de contagi directe entre animals o entre animals i persones. Només és possible la transmissió mitjançant el Phlebotomo. A més, en humans es produïxen molt pocs casos de contagi i es donen fonamentalment en persones amb el seu sistema immunitari deprimit per altres malalties o causes.

La Leishmania es localitza en la sang i la medul·la òssia del gos. Des de la picada del mosquit fins que es mostra la malaltia poden passar de 4 a 6 mesos, i no és detectable en aquesta fase ni tan sols per mitjà d'anàlisi de sang. Passat aquest temps, els símptomes que poden aparèixer són: creixement exagerat de les ungles, ganglis infartados, alopecias característiques en zones del cos com orelles i al voltant dels ulls i primesa a pesar per a mejar amb apetit i regularitat, entre uns altres. Simultàniament, en gossos no tractats, el paràsit va afectant als òrgans interns (fetge, ronyó...) i la salut de l'animal comença a veure's seriosament danyada.

No obstant això, una vegada detectada la malaltia l'aplicació del tractament existent permet que els animals puguin tenir una bona qualitat de vida durant molts anys i fins i tot morir de vells, si l'ambient és adequat i l'atenció correcta. Amb aquest tractament s'aconsegueix aïllar el paràsit en la medul·la i deixa d'exercir el seu efecte, pel que desapareixen els símptomes.

En cas de no tractar a l'animal o que aquest no respongui al tractament, la seva salut va deteriorant-se i es recomana la seva eutanàsia.

Prevenció

En la Comunitat de Madrid la Leishmaniosis és endèmica en algunes zones, igual que en tota la costa Mediterrània i està present en altres regions de l'interior.

Si el seu gos no rep protecció alguna, el risc de contreure la malaltia varia entre un 3% i un 18%. El risc sempre augmenta si l'animal roman més en zones rurals i periurbanes, en regions càlides del país i si està fora de casa al vespre.

AL no existir de moment una vacuna l'única lluita contra la malaltia és la prevenció: El mosquit viu a la primavera i estiu, i fins i tot a la tardor si aquest és càlid, sent especialment actiu en el crepuscle i a l'alba, i durant la nit. Per tant, es recomana no treure a l'animal a la intempèrie durant aquests moments i que dormi en l'interior; a més d'aplicar durant aquestes èpoques productes repelentes i insecticidas amb la freqüència i en la dosi que ens recomani el nostre veterinari. Igualment és aconsellable que cada any a la tardor-hivern es realitzi a l'animal una prova específica per a la detecció d'aquesta malaltia, ja que el tractament és més efectiu si es diagnostica aviat.

Tractament

Si s'observen els símptomes clínics de la malaltia, dugui el seu gos a una clínica veterinària per a realitzar una prova serológica i així confirmar si realment pateix la malaltia. El tractament tindrà més èxit si s'inicia en les primeres fases de la malaltia, d'aquí la importància de realitzar anàlisis anuals.

El tractament suprimeix els símptomes i pot permetre una bona qualitat de vida al seu animal durant molts anys si la resposta al mateix és positiva.

Els fàrmacs utilitzats consisteixen en comprimits de alopurinol, així com en compostos antimoniales (glucantime), que s'apliquen segons prescripció del veterinari, que adaptarà el tractament a les necessitats de cada cas concret. S'han de fer controls periòdics 2 o 3 vegades a l'any, per a veure l'evolució de la malaltia i detectar possibles recaigudes, en aquest cas s'ha de repetir el tractament.